abjurar
Mode indicatiu
Present
jo | abjuro (cent.), abjure (val.), abjur (bal.) |
---|---|
tu | abjures |
ell, ella, vostè | abjura |
nosaltres | abjurem, abjuram (bal.) |
vosaltres, vós | abjureu, abjurau (bal.) |
ells, elles, vostès | abjuren |
Perfet
jo | he abjurat |
---|---|
tu | has abjurat |
ell, ella, vostè | ha abjurat |
nosaltres | hem abjurat |
vosaltres, vós | heu abjurat |
ells, elles, vostès | han abjurat |
Imperfet
jo | abjurava |
---|---|
tu | abjuraves |
ell, ella, vostè | abjurava |
nosaltres | abjuràvem |
vosaltres, vós | abjuràveu |
ells, elles, vostès | abjuraven |
Plusquamperfet
jo | havia abjurat |
---|---|
tu | havies abjurat |
ell, ella, vostè | havia abjurat |
nosaltres | havíem abjurat |
vosaltres, vós | havíeu abjurat |
ells, elles, vostès | havien abjurat |
Passat simple
jo | abjurí |
---|---|
tu | abjurares |
ell, ella, vostè | abjurà |
nosaltres | abjuràrem |
vosaltres, vós | abjuràreu |
ells, elles, vostès | abjuraren |
Passat perifràstic
jo | vaig abjurar |
---|---|
tu | vas (vares) abjurar |
ell, ella, vostè | va abjurar |
nosaltres | vam (vàrem) abjurar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) abjurar |
ells, elles, vostès | van (varen) abjurar |
Passat anterior
jo | haguí abjurat |
---|---|
tu | hagueres abjurat |
ell, ella, vostè | hagué abjurat |
nosaltres | haguérem abjurat |
vosaltres, vós | haguéreu abjurat |
ells, elles, vostès | hagueren abjurat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver abjurat |
---|---|
tu | vas haver abjurat |
ell, ella, vostè | va haver abjurat |
nosaltres | vam haver abjurat |
vosaltres, vós | vau haver abjurat |
ells, elles, vostès | van haver abjurat |
Futur
jo | abjuraré |
---|---|
tu | abjuraràs |
ell, ella, vostè | abjurarà |
nosaltres | abjurarem |
vosaltres, vós | abjurareu |
ells, elles, vostès | abjuraran |
Futur perfet
jo | hauré abjurat |
---|---|
tu | hauràs abjurat |
ell, ella, vostè | haurà abjurat |
nosaltres | haurem abjurat |
vosaltres, vós | haureu abjurat |
ells, elles, vostès | hauran abjurat |
Condicional
jo | abjuraria |
---|---|
tu | abjuraries |
ell, ella, vostè | abjuraria |
nosaltres | abjuraríem |
vosaltres, vós | abjuraríeu |
ells, elles, vostès | abjurarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) abjurat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) abjurat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) abjurat |
nosaltres | hauríem (haguérem) abjurat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) abjurat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) abjurat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Mode subjuntiu
Present
jo | abjuri, abjure (val.) |
---|---|
tu | abjuris, abjures (val.) |
ell, ella, vostè | abjuri, abjure (val.) |
nosaltres | abjurem |
vosaltres, vós | abjureu |
ells, elles, vostès | abjurin, abjuren (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) abjurat |
---|---|
tu | hagis (hages) abjurat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) abjurat |
nosaltres | hàgim (hàgem) abjurat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) abjurat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) abjurat |
Imperfet
jo | abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.) |
---|---|
tu | abjuressis, abjurares (val.), abjurassis (bal.), abjuresses, abjurasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.) |
nosaltres | abjuréssim, abjuràrem (val.), abjuràssim (bal.), abjuréssem, abjuràssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | abjuréssiu, abjuràreu (val.), abjuràssiu (bal.), abjurésseu, abjuràsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | abjuressin, abjuraren (val.), abjurassin (bal.), abjuressen, abjurassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) abjurat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) abjurat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) abjurat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) abjurat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) abjurat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) abjurat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Mode imperatiu
Present
tu | abjura |
---|---|
ell, ella, vostè | abjuri, abjure (val.) |
nosaltres | abjurem |
vosaltres, vós | abjureu, abjurau (bal.) |
ells, elles, vostès | abjurin, abjuren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | abjurar |
---|---|
Infinitiu compost | haver abjurat |
Gerundi | abjurant |
Gerundi compost | havent abjurat |
Participi | abjurat, abjurada, abjurats, abjurades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
- Desdir-se, retractar-se solemnement i amb jurament d'un error o heretgia.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.