confessar
Mode indicatiu
Present
jo | confesso (cent.), confesse (val.), confés (bal.) |
---|---|
tu | confesses |
ell, ella, vostè | confessa |
nosaltres | confessem, confessam (bal.) |
vosaltres, vós | confesseu, confessau (bal.) |
ells, elles, vostès | confessen |
Perfet
jo | he confessat |
---|---|
tu | has confessat |
ell, ella, vostè | ha confessat |
nosaltres | hem confessat |
vosaltres, vós | heu confessat |
ells, elles, vostès | han confessat |
Imperfet
jo | confessava |
---|---|
tu | confessaves |
ell, ella, vostè | confessava |
nosaltres | confessàvem |
vosaltres, vós | confessàveu |
ells, elles, vostès | confessaven |
Plusquamperfet
jo | havia confessat |
---|---|
tu | havies confessat |
ell, ella, vostè | havia confessat |
nosaltres | havíem confessat |
vosaltres, vós | havíeu confessat |
ells, elles, vostès | havien confessat |
Passat simple
jo | confessí |
---|---|
tu | confessares |
ell, ella, vostè | confessà |
nosaltres | confessàrem |
vosaltres, vós | confessàreu |
ells, elles, vostès | confessaren |
Passat perifràstic
jo | vaig confessar |
---|---|
tu | vas (vares) confessar |
ell, ella, vostè | va confessar |
nosaltres | vam (vàrem) confessar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) confessar |
ells, elles, vostès | van (varen) confessar |
Passat anterior
jo | haguí confessat |
---|---|
tu | hagueres confessat |
ell, ella, vostè | hagué confessat |
nosaltres | haguérem confessat |
vosaltres, vós | haguéreu confessat |
ells, elles, vostès | hagueren confessat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver confessat |
---|---|
tu | vas haver confessat |
ell, ella, vostè | va haver confessat |
nosaltres | vam haver confessat |
vosaltres, vós | vau haver confessat |
ells, elles, vostès | van haver confessat |
Futur
jo | confessaré |
---|---|
tu | confessaràs |
ell, ella, vostè | confessarà |
nosaltres | confessarem |
vosaltres, vós | confessareu |
ells, elles, vostès | confessaran |
Futur perfet
jo | hauré confessat |
---|---|
tu | hauràs confessat |
ell, ella, vostè | haurà confessat |
nosaltres | haurem confessat |
vosaltres, vós | haureu confessat |
ells, elles, vostès | hauran confessat |
Condicional
jo | confessaria |
---|---|
tu | confessaries |
ell, ella, vostè | confessaria |
nosaltres | confessaríem |
vosaltres, vós | confessaríeu |
ells, elles, vostès | confessarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) confessat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) confessat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) confessat |
nosaltres | hauríem (haguérem) confessat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) confessat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) confessat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Mode subjuntiu
Present
jo | confessi, confesse (val.) |
---|---|
tu | confessis, confesses (val.) |
ell, ella, vostè | confessi, confesse (val.) |
nosaltres | confessem |
vosaltres, vós | confesseu |
ells, elles, vostès | confessin, confessen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) confessat |
---|---|
tu | hagis (hages) confessat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) confessat |
nosaltres | hàgim (hàgem) confessat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) confessat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) confessat |
Imperfet
jo | confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
---|---|
tu | confessessis, confessares (val.), confessassis (bal.), confessesses, confessasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
nosaltres | confesséssim, confessàrem (val.), confessàssim (bal.), confesséssem, confessàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | confesséssiu, confessàreu (val.), confessàssiu (bal.), confessésseu, confessàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | confessessin, confessaren (val.), confessassin (bal.), confessessen, confessassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) confessat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) confessat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) confessat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) confessat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) confessat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) confessat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Mode imperatiu
Present
tu | confessa |
---|---|
ell, ella, vostè | confessi, confesse (val.) |
nosaltres | confessem |
vosaltres, vós | confesseu, confessau (bal.) |
ells, elles, vostès | confessin, confessen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | confessar |
---|---|
Infinitiu compost | haver confessat |
Gerundi | confessant |
Gerundi compost | havent confessat |
Participi | confessat, confessada, confessats, confessades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
- Reconèixer els pecats davant Déu o un sacerdot per rebre’n l’absolució.
- Admetre la culpabilitat, un fet blasmable o tingut per secret.
- Un sacerdot, oir de confessió i administrar el sagrament de la penitència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.