congeniar
Mode indicatiu
Present
jo | congenio (cent.), congenie (val.), congenii (bal.) |
---|---|
tu | congenies |
ell, ella, vostè | congenia |
nosaltres | congeniem, congeniam (bal.) |
vosaltres, vós | congenieu, congeniau (bal.) |
ells, elles, vostès | congenien |
Perfet
jo | he congeniat |
---|---|
tu | has congeniat |
ell, ella, vostè | ha congeniat |
nosaltres | hem congeniat |
vosaltres, vós | heu congeniat |
ells, elles, vostès | han congeniat |
Imperfet
jo | congeniava |
---|---|
tu | congeniaves |
ell, ella, vostè | congeniava |
nosaltres | congeniàvem |
vosaltres, vós | congeniàveu |
ells, elles, vostès | congeniaven |
Plusquamperfet
jo | havia congeniat |
---|---|
tu | havies congeniat |
ell, ella, vostè | havia congeniat |
nosaltres | havíem congeniat |
vosaltres, vós | havíeu congeniat |
ells, elles, vostès | havien congeniat |
Passat simple
jo | congenií |
---|---|
tu | congeniares |
ell, ella, vostè | congenià |
nosaltres | congeniàrem |
vosaltres, vós | congeniàreu |
ells, elles, vostès | congeniaren |
Passat perifràstic
jo | vaig congeniar |
---|---|
tu | vas (vares) congeniar |
ell, ella, vostè | va congeniar |
nosaltres | vam (vàrem) congeniar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) congeniar |
ells, elles, vostès | van (varen) congeniar |
Passat anterior
jo | haguí congeniat |
---|---|
tu | hagueres congeniat |
ell, ella, vostè | hagué congeniat |
nosaltres | haguérem congeniat |
vosaltres, vós | haguéreu congeniat |
ells, elles, vostès | hagueren congeniat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver congeniat |
---|---|
tu | vas haver congeniat |
ell, ella, vostè | va haver congeniat |
nosaltres | vam haver congeniat |
vosaltres, vós | vau haver congeniat |
ells, elles, vostès | van haver congeniat |
Futur
jo | congeniaré |
---|---|
tu | congeniaràs |
ell, ella, vostè | congeniarà |
nosaltres | congeniarem |
vosaltres, vós | congeniareu |
ells, elles, vostès | congeniaran |
Futur perfet
jo | hauré congeniat |
---|---|
tu | hauràs congeniat |
ell, ella, vostè | haurà congeniat |
nosaltres | haurem congeniat |
vosaltres, vós | haureu congeniat |
ells, elles, vostès | hauran congeniat |
Condicional
jo | congeniaria |
---|---|
tu | congeniaries |
ell, ella, vostè | congeniaria |
nosaltres | congeniaríem |
vosaltres, vós | congeniaríeu |
ells, elles, vostès | congeniarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) congeniat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) congeniat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) congeniat |
nosaltres | hauríem (haguérem) congeniat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) congeniat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) congeniat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congeniar
Mode subjuntiu
Present
jo | congeniï, congenie (val.) |
---|---|
tu | congeniïs, congenies (val.) |
ell, ella, vostè | congeniï, congenie (val.) |
nosaltres | congeniem |
vosaltres, vós | congenieu |
ells, elles, vostès | congeniïn, congenien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) congeniat |
---|---|
tu | hagis (hages) congeniat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) congeniat |
nosaltres | hàgim (hàgem) congeniat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) congeniat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) congeniat |
Imperfet
jo | congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.) |
---|---|
tu | congeniessis, congeniares (val.), congeniassis (bal.), congeniesses, congeniasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.) |
nosaltres | congeniéssim, congeniàrem (val.), congeniàssim (bal.), congeniéssem, congeniàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | congeniéssiu, congeniàreu (val.), congeniàssiu (bal.), congeniésseu, congeniàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | congeniessin, congeniaren (val.), congeniassin (bal.), congeniessen, congeniassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) congeniat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) congeniat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) congeniat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) congeniat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) congeniat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) congeniat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congeniar
Mode imperatiu
Present
tu | congenia |
---|---|
ell, ella, vostè | congeniï, congenie (val.) |
nosaltres | congeniem |
vosaltres, vós | congenieu, congeniau (bal.) |
ells, elles, vostès | congeniïn, congenien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congeniar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | congeniar |
---|---|
Infinitiu compost | haver congeniat |
Gerundi | congeniant |
Gerundi compost | havent congeniat |
Participi | congeniat, congeniada, congeniats, congeniades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congeniar
- Agradar algú perquè té el mateix caràcter o tipus de personalitat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.