desorientar
Mode indicatiu
Present
jo | desoriento (cent.), desoriente (val.), desorient (bal.) |
---|---|
tu | desorientes |
ell, ella, vostè | desorienta |
nosaltres | desorientem, desorientam (bal.) |
vosaltres, vós | desorienteu, desorientau (bal.) |
ells, elles, vostès | desorienten |
Perfet
jo | he desorientat |
---|---|
tu | has desorientat |
ell, ella, vostè | ha desorientat |
nosaltres | hem desorientat |
vosaltres, vós | heu desorientat |
ells, elles, vostès | han desorientat |
Imperfet
jo | desorientava |
---|---|
tu | desorientaves |
ell, ella, vostè | desorientava |
nosaltres | desorientàvem |
vosaltres, vós | desorientàveu |
ells, elles, vostès | desorientaven |
Plusquamperfet
jo | havia desorientat |
---|---|
tu | havies desorientat |
ell, ella, vostè | havia desorientat |
nosaltres | havíem desorientat |
vosaltres, vós | havíeu desorientat |
ells, elles, vostès | havien desorientat |
Passat simple
jo | desorientí |
---|---|
tu | desorientares |
ell, ella, vostè | desorientà |
nosaltres | desorientàrem |
vosaltres, vós | desorientàreu |
ells, elles, vostès | desorientaren |
Passat perifràstic
jo | vaig desorientar |
---|---|
tu | vas (vares) desorientar |
ell, ella, vostè | va desorientar |
nosaltres | vam (vàrem) desorientar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) desorientar |
ells, elles, vostès | van (varen) desorientar |
Passat anterior
jo | haguí desorientat |
---|---|
tu | hagueres desorientat |
ell, ella, vostè | hagué desorientat |
nosaltres | haguérem desorientat |
vosaltres, vós | haguéreu desorientat |
ells, elles, vostès | hagueren desorientat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver desorientat |
---|---|
tu | vas haver desorientat |
ell, ella, vostè | va haver desorientat |
nosaltres | vam haver desorientat |
vosaltres, vós | vau haver desorientat |
ells, elles, vostès | van haver desorientat |
Futur
jo | desorientaré |
---|---|
tu | desorientaràs |
ell, ella, vostè | desorientarà |
nosaltres | desorientarem |
vosaltres, vós | desorientareu |
ells, elles, vostès | desorientaran |
Futur perfet
jo | hauré desorientat |
---|---|
tu | hauràs desorientat |
ell, ella, vostè | haurà desorientat |
nosaltres | haurem desorientat |
vosaltres, vós | haureu desorientat |
ells, elles, vostès | hauran desorientat |
Condicional
jo | desorientaria |
---|---|
tu | desorientaries |
ell, ella, vostè | desorientaria |
nosaltres | desorientaríem |
vosaltres, vós | desorientaríeu |
ells, elles, vostès | desorientarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) desorientat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desorientat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desorientat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desorientat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desorientat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desorientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desorientar
Mode subjuntiu
Present
jo | desorienti, desoriente (val.) |
---|---|
tu | desorientis, desorientes (val.) |
ell, ella, vostè | desorienti, desoriente (val.) |
nosaltres | desorientem |
vosaltres, vós | desorienteu |
ells, elles, vostès | desorientin, desorienten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) desorientat |
---|---|
tu | hagis (hages) desorientat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) desorientat |
nosaltres | hàgim (hàgem) desorientat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) desorientat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) desorientat |
Imperfet
jo | desorientés, desorientara (val.), desorientàs (val., bal.) |
---|---|
tu | desorientessis, desorientares (val.), desorientassis (bal.), desorientesses, desorientasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | desorientés, desorientara (val.), desorientàs (val., bal.) |
nosaltres | desorientéssim, desorientàrem (val.), desorientàssim (bal.), desorientéssem, desorientàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | desorientéssiu, desorientàreu (val.), desorientàssiu (bal.), desorientésseu, desorientàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | desorientessin, desorientaren (val.), desorientassin (bal.), desorientessen, desorientassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) desorientat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) desorientat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) desorientat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) desorientat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) desorientat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) desorientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desorientar
Mode imperatiu
Present
tu | desorienta |
---|---|
ell, ella, vostè | desorienti, desoriente (val.) |
nosaltres | desorientem |
vosaltres, vós | desorienteu, desorientau (bal.) |
ells, elles, vostès | desorientin, desorienten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desorientar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | desorientar |
---|---|
Infinitiu compost | haver desorientat |
Gerundi | desorientant |
Gerundi compost | havent desorientat |
Participi | desorientat, desorientada, desorientats, desorientades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desorientar
- Causar la pèrdua d'orientació
- Causar inseguretat, desconcertar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.