encruelir
Mode indicatiu
Present
jo | encrueleixo (cent.), encruelesc (val., bal.), encruelisc (val.) |
---|---|
tu | encrueleixes, encruelixes (val.) |
ell, ella, vostè | encrueleix, encruelix (val.) |
nosaltres | encruelim |
vosaltres, vós | encrueliu |
ells, elles, vostès | encrueleixen, encruelixen (val.) |
Perfet
jo | he encruelit |
---|---|
tu | has encruelit |
ell, ella, vostè | ha encruelit |
nosaltres | hem encruelit |
vosaltres, vós | heu encruelit |
ells, elles, vostès | han encruelit |
Imperfet
jo | encruelia |
---|---|
tu | encruelies |
ell, ella, vostè | encruelia |
nosaltres | encruelíem |
vosaltres, vós | encruelíeu |
ells, elles, vostès | encruelien |
Plusquamperfet
jo | havia encruelit |
---|---|
tu | havies encruelit |
ell, ella, vostè | havia encruelit |
nosaltres | havíem encruelit |
vosaltres, vós | havíeu encruelit |
ells, elles, vostès | havien encruelit |
Passat simple
jo | encruelí |
---|---|
tu | encruelires |
ell, ella, vostè | encruelí |
nosaltres | encruelírem |
vosaltres, vós | encruelíreu |
ells, elles, vostès | encrueliren |
Passat perifràstic
jo | vaig encruelir |
---|---|
tu | vas (vares) encruelir |
ell, ella, vostè | va encruelir |
nosaltres | vam (vàrem) encruelir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) encruelir |
ells, elles, vostès | van (varen) encruelir |
Passat anterior
jo | haguí encruelit |
---|---|
tu | hagueres encruelit |
ell, ella, vostè | hagué encruelit |
nosaltres | haguérem encruelit |
vosaltres, vós | haguéreu encruelit |
ells, elles, vostès | hagueren encruelit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver encruelit |
---|---|
tu | vas haver encruelit |
ell, ella, vostè | va haver encruelit |
nosaltres | vam haver encruelit |
vosaltres, vós | vau haver encruelit |
ells, elles, vostès | van haver encruelit |
Futur
jo | encrueliré |
---|---|
tu | encrueliràs |
ell, ella, vostè | encruelirà |
nosaltres | encruelirem |
vosaltres, vós | encruelireu |
ells, elles, vostès | encrueliran |
Futur perfet
jo | hauré encruelit |
---|---|
tu | hauràs encruelit |
ell, ella, vostè | haurà encruelit |
nosaltres | haurem encruelit |
vosaltres, vós | haureu encruelit |
ells, elles, vostès | hauran encruelit |
Condicional
jo | encrueliria |
---|---|
tu | encrueliries |
ell, ella, vostè | encrueliria |
nosaltres | encrueliríem |
vosaltres, vós | encrueliríeu |
ells, elles, vostès | encruelirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) encruelit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) encruelit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) encruelit |
nosaltres | hauríem (haguérem) encruelit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) encruelit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) encruelit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encruelir
Mode subjuntiu
Present
jo | encrueleixi, encruelesca / encruelisca (val.), encruelesqui (bal.) |
---|---|
tu | encrueleixis, encruelesques / encruelisques (val.), encruelesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | encrueleixi, encruelesca / encruelisca (val.), encruelesqui (bal.) |
nosaltres | encruelim, encrueliguem (bal.) |
vosaltres, vós | encrueliu, encrueligueu (bal.) |
ells, elles, vostès | encrueleixin, encruelesquen / encruelisquen (val.), encruelesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) encruelit |
---|---|
tu | hagis (hages) encruelit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) encruelit |
nosaltres | hàgim (hàgem) encruelit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) encruelit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) encruelit |
Imperfet
jo | encruelís, encruelira (val.) |
---|---|
tu | encruelissis, encruelires (val.), encruelisses |
ell, ella, vostè | encruelís, encruelira (val.) |
nosaltres | encruelíssim, encruelírem (val.), encruelíssem |
vosaltres, vós | encruelíssiu, encruelíreu (val.), encruelísseu |
ells, elles, vostès | encruelissin, encrueliren (val.), encruelissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) encruelit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) encruelit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) encruelit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) encruelit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) encruelit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) encruelit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encruelir
Mode imperatiu
Present
tu | encrueleix, encruelix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | encrueleixi, encruelesca / encruelisca (val.), encruelesqui (bal.) |
nosaltres | encruelim, encrueliguem (bal.) |
vosaltres, vós | encrueliu |
ells, elles, vostès | encrueleixin, encruelesquen / encruelisquen (val.), encruelesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encruelir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | encruelir |
---|---|
Infinitiu compost | haver encruelit |
Gerundi | encruelint |
Gerundi compost | havent encruelit |
Participi | encruelit, encruelida, encruelits, encruelides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encruelir
- Exacerbar, agreujar.
- Manifestar-se cruel contra algú, trobant gust en el que perjudica la seva vida, opinió o interessos.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.