enrogir
Mode indicatiu
Present
jo | enrogeixo (cent.), enrogesc (val., bal.), enrogisc (val.) |
---|---|
tu | enrogeixes, enrogixes (val.) |
ell, ella, vostè | enrogeix, enrogix (val.) |
nosaltres | enrogim |
vosaltres, vós | enrogiu |
ells, elles, vostès | enrogeixen, enrogixen (val.) |
Perfet
jo | he enrogit |
---|---|
tu | has enrogit |
ell, ella, vostè | ha enrogit |
nosaltres | hem enrogit |
vosaltres, vós | heu enrogit |
ells, elles, vostès | han enrogit |
Imperfet
jo | enrogia |
---|---|
tu | enrogies |
ell, ella, vostè | enrogia |
nosaltres | enrogíem |
vosaltres, vós | enrogíeu |
ells, elles, vostès | enrogien |
Plusquamperfet
jo | havia enrogit |
---|---|
tu | havies enrogit |
ell, ella, vostè | havia enrogit |
nosaltres | havíem enrogit |
vosaltres, vós | havíeu enrogit |
ells, elles, vostès | havien enrogit |
Passat simple
jo | enrogí |
---|---|
tu | enrogires |
ell, ella, vostè | enrogí |
nosaltres | enrogírem |
vosaltres, vós | enrogíreu |
ells, elles, vostès | enrogiren |
Passat perifràstic
jo | vaig enrogir |
---|---|
tu | vas (vares) enrogir |
ell, ella, vostè | va enrogir |
nosaltres | vam (vàrem) enrogir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enrogir |
ells, elles, vostès | van (varen) enrogir |
Passat anterior
jo | haguí enrogit |
---|---|
tu | hagueres enrogit |
ell, ella, vostè | hagué enrogit |
nosaltres | haguérem enrogit |
vosaltres, vós | haguéreu enrogit |
ells, elles, vostès | hagueren enrogit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enrogit |
---|---|
tu | vas haver enrogit |
ell, ella, vostè | va haver enrogit |
nosaltres | vam haver enrogit |
vosaltres, vós | vau haver enrogit |
ells, elles, vostès | van haver enrogit |
Futur
jo | enrogiré |
---|---|
tu | enrogiràs |
ell, ella, vostè | enrogirà |
nosaltres | enrogirem |
vosaltres, vós | enrogireu |
ells, elles, vostès | enrogiran |
Futur perfet
jo | hauré enrogit |
---|---|
tu | hauràs enrogit |
ell, ella, vostè | haurà enrogit |
nosaltres | haurem enrogit |
vosaltres, vós | haureu enrogit |
ells, elles, vostès | hauran enrogit |
Condicional
jo | enrogiria |
---|---|
tu | enrogiries |
ell, ella, vostè | enrogiria |
nosaltres | enrogiríem |
vosaltres, vós | enrogiríeu |
ells, elles, vostès | enrogirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) enrogit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enrogit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enrogit |
nosaltres | hauríem (haguérem) enrogit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enrogit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enrogit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enrogir
Mode subjuntiu
Present
jo | enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
---|---|
tu | enrogeixis, enrogesques / enrogisques (val.), enrogesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
nosaltres | enrogim, enrogiguem (bal.) |
vosaltres, vós | enrogiu, enrogigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) enrogit |
---|---|
tu | hagis (hages) enrogit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) enrogit |
nosaltres | hàgim (hàgem) enrogit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enrogit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) enrogit |
Imperfet
jo | enrogís, enrogira (val.) |
---|---|
tu | enrogissis, enrogires (val.), enrogisses |
ell, ella, vostè | enrogís, enrogira (val.) |
nosaltres | enrogíssim, enrogírem (val.), enrogíssem |
vosaltres, vós | enrogíssiu, enrogíreu (val.), enrogísseu |
ells, elles, vostès | enrogissin, enrogiren (val.), enrogissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) enrogit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) enrogit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) enrogit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) enrogit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enrogit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enrogit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enrogir
Mode imperatiu
Present
tu | enrogeix, enrogix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
nosaltres | enrogim, enrogiguem (bal.) |
vosaltres, vós | enrogiu |
ells, elles, vostès | enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enrogir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | enrogir |
---|---|
Infinitiu compost | haver enrogit |
Gerundi | enrogint |
Gerundi compost | havent enrogit |
Participi | enrogit, enrogida, enrogits, enrogides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enrogir
- envermellir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.