envalentir
Mode indicatiu
Present
jo | envalenteixo (cent.), envalentesc (val., bal.), envalentisc (val.) |
---|---|
tu | envalenteixes, envalentixes (val.) |
ell, ella, vostè | envalenteix, envalentix (val.) |
nosaltres | envalentim |
vosaltres, vós | envalentiu |
ells, elles, vostès | envalenteixen, envalentixen (val.) |
Perfet
jo | he envalentit |
---|---|
tu | has envalentit |
ell, ella, vostè | ha envalentit |
nosaltres | hem envalentit |
vosaltres, vós | heu envalentit |
ells, elles, vostès | han envalentit |
Imperfet
jo | envalentia |
---|---|
tu | envalenties |
ell, ella, vostè | envalentia |
nosaltres | envalentíem |
vosaltres, vós | envalentíeu |
ells, elles, vostès | envalentien |
Plusquamperfet
jo | havia envalentit |
---|---|
tu | havies envalentit |
ell, ella, vostè | havia envalentit |
nosaltres | havíem envalentit |
vosaltres, vós | havíeu envalentit |
ells, elles, vostès | havien envalentit |
Passat simple
jo | envalentí |
---|---|
tu | envalentires |
ell, ella, vostè | envalentí |
nosaltres | envalentírem |
vosaltres, vós | envalentíreu |
ells, elles, vostès | envalentiren |
Passat perifràstic
jo | vaig envalentir |
---|---|
tu | vas (vares) envalentir |
ell, ella, vostè | va envalentir |
nosaltres | vam (vàrem) envalentir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) envalentir |
ells, elles, vostès | van (varen) envalentir |
Passat anterior
jo | haguí envalentit |
---|---|
tu | hagueres envalentit |
ell, ella, vostè | hagué envalentit |
nosaltres | haguérem envalentit |
vosaltres, vós | haguéreu envalentit |
ells, elles, vostès | hagueren envalentit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver envalentit |
---|---|
tu | vas haver envalentit |
ell, ella, vostè | va haver envalentit |
nosaltres | vam haver envalentit |
vosaltres, vós | vau haver envalentit |
ells, elles, vostès | van haver envalentit |
Futur
jo | envalentiré |
---|---|
tu | envalentiràs |
ell, ella, vostè | envalentirà |
nosaltres | envalentirem |
vosaltres, vós | envalentireu |
ells, elles, vostès | envalentiran |
Futur perfet
jo | hauré envalentit |
---|---|
tu | hauràs envalentit |
ell, ella, vostè | haurà envalentit |
nosaltres | haurem envalentit |
vosaltres, vós | haureu envalentit |
ells, elles, vostès | hauran envalentit |
Condicional
jo | envalentiria |
---|---|
tu | envalentiries |
ell, ella, vostè | envalentiria |
nosaltres | envalentiríem |
vosaltres, vós | envalentiríeu |
ells, elles, vostès | envalentirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) envalentit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) envalentit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) envalentit |
nosaltres | hauríem (haguérem) envalentit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) envalentit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) envalentit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envalentir
Mode subjuntiu
Present
jo | envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.) |
---|---|
tu | envalenteixis, envalentesques / envalentisques (val.), envalentesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.) |
nosaltres | envalentim, envalentiguem (bal.) |
vosaltres, vós | envalentiu, envalentigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | envalenteixin, envalentesquen / envalentisquen (val.), envalentesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) envalentit |
---|---|
tu | hagis (hages) envalentit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) envalentit |
nosaltres | hàgim (hàgem) envalentit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) envalentit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) envalentit |
Imperfet
jo | envalentís, envalentira (val.) |
---|---|
tu | envalentissis, envalentires (val.), envalentisses |
ell, ella, vostè | envalentís, envalentira (val.) |
nosaltres | envalentíssim, envalentírem (val.), envalentíssem |
vosaltres, vós | envalentíssiu, envalentíreu (val.), envalentísseu |
ells, elles, vostès | envalentissin, envalentiren (val.), envalentissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) envalentit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) envalentit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) envalentit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) envalentit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) envalentit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) envalentit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envalentir
Mode imperatiu
Present
tu | envalenteix, envalentix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.) |
nosaltres | envalentim, envalentiguem (bal.) |
vosaltres, vós | envalentiu |
ells, elles, vostès | envalenteixin, envalentesquen / envalentisquen (val.), envalentesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envalentir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | envalentir |
---|---|
Infinitiu compost | haver envalentit |
Gerundi | envalentint |
Gerundi compost | havent envalentit |
Participi | envalentit, envalentida, envalentits, envalentides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envalentir
- Fer valent.
- Agafar valentia.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.