esclatar
Mode indicatiu
Present
jo | esclato (cent.), esclate (val.), esclat (bal.) |
---|---|
tu | esclates |
ell, ella, vostè | esclata |
nosaltres | esclatem, esclatam (bal.) |
vosaltres, vós | esclateu, esclatau (bal.) |
ells, elles, vostès | esclaten |
Perfet
jo | he esclatat |
---|---|
tu | has esclatat |
ell, ella, vostè | ha esclatat |
nosaltres | hem esclatat |
vosaltres, vós | heu esclatat |
ells, elles, vostès | han esclatat |
Imperfet
jo | esclatava |
---|---|
tu | esclataves |
ell, ella, vostè | esclatava |
nosaltres | esclatàvem |
vosaltres, vós | esclatàveu |
ells, elles, vostès | esclataven |
Plusquamperfet
jo | havia esclatat |
---|---|
tu | havies esclatat |
ell, ella, vostè | havia esclatat |
nosaltres | havíem esclatat |
vosaltres, vós | havíeu esclatat |
ells, elles, vostès | havien esclatat |
Passat simple
jo | esclatí |
---|---|
tu | esclatares |
ell, ella, vostè | esclatà |
nosaltres | esclatàrem |
vosaltres, vós | esclatàreu |
ells, elles, vostès | esclataren |
Passat perifràstic
jo | vaig esclatar |
---|---|
tu | vas (vares) esclatar |
ell, ella, vostè | va esclatar |
nosaltres | vam (vàrem) esclatar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esclatar |
ells, elles, vostès | van (varen) esclatar |
Passat anterior
jo | haguí esclatat |
---|---|
tu | hagueres esclatat |
ell, ella, vostè | hagué esclatat |
nosaltres | haguérem esclatat |
vosaltres, vós | haguéreu esclatat |
ells, elles, vostès | hagueren esclatat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esclatat |
---|---|
tu | vas haver esclatat |
ell, ella, vostè | va haver esclatat |
nosaltres | vam haver esclatat |
vosaltres, vós | vau haver esclatat |
ells, elles, vostès | van haver esclatat |
Futur
jo | esclataré |
---|---|
tu | esclataràs |
ell, ella, vostè | esclatarà |
nosaltres | esclatarem |
vosaltres, vós | esclatareu |
ells, elles, vostès | esclataran |
Futur perfet
jo | hauré esclatat |
---|---|
tu | hauràs esclatat |
ell, ella, vostè | haurà esclatat |
nosaltres | haurem esclatat |
vosaltres, vós | haureu esclatat |
ells, elles, vostès | hauran esclatat |
Condicional
jo | esclataria |
---|---|
tu | esclataries |
ell, ella, vostè | esclataria |
nosaltres | esclataríem |
vosaltres, vós | esclataríeu |
ells, elles, vostès | esclatarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esclatat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esclatat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esclatat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esclatat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esclatat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esclatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esclatar
Mode subjuntiu
Present
jo | esclati, esclate (val.) |
---|---|
tu | esclatis, esclates (val.) |
ell, ella, vostè | esclati, esclate (val.) |
nosaltres | esclatem |
vosaltres, vós | esclateu |
ells, elles, vostès | esclatin, esclaten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esclatat |
---|---|
tu | hagis (hages) esclatat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esclatat |
nosaltres | hàgim (hàgem) esclatat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esclatat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esclatat |
Imperfet
jo | esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.) |
---|---|
tu | esclatessis, esclatares (val.), esclatassis (bal.), esclatesses, esclatasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.) |
nosaltres | esclatéssim, esclatàrem (val.), esclatàssim (bal.), esclatéssem, esclatàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | esclatéssiu, esclatàreu (val.), esclatàssiu (bal.), esclatésseu, esclatàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | esclatessin, esclataren (val.), esclatassin (bal.), esclatessen, esclatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esclatat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esclatat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esclatat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esclatat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esclatat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esclatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esclatar
Mode imperatiu
Present
tu | esclata |
---|---|
ell, ella, vostè | esclati, esclate (val.) |
nosaltres | esclatem |
vosaltres, vós | esclateu, esclatau (bal.) |
ells, elles, vostès | esclatin, esclaten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esclatar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esclatar |
---|---|
Infinitiu compost | haver esclatat |
Gerundi | esclatant |
Gerundi compost | havent esclatat |
Participi | esclatat, esclatada, esclatats, esclatades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esclatar
- Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
- Manifestar-se de forma sobtada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.