esventar
Mode indicatiu
Present
jo | esvento (cent.), esvente (val.), esvent (bal.) |
---|---|
tu | esventes |
ell, ella, vostè | esventa |
nosaltres | esventem, esventam (bal.) |
vosaltres, vós | esventeu, esventau (bal.) |
ells, elles, vostès | esventen |
Perfet
jo | he esventat |
---|---|
tu | has esventat |
ell, ella, vostè | ha esventat |
nosaltres | hem esventat |
vosaltres, vós | heu esventat |
ells, elles, vostès | han esventat |
Imperfet
jo | esventava |
---|---|
tu | esventaves |
ell, ella, vostè | esventava |
nosaltres | esventàvem |
vosaltres, vós | esventàveu |
ells, elles, vostès | esventaven |
Plusquamperfet
jo | havia esventat |
---|---|
tu | havies esventat |
ell, ella, vostè | havia esventat |
nosaltres | havíem esventat |
vosaltres, vós | havíeu esventat |
ells, elles, vostès | havien esventat |
Passat simple
jo | esventí |
---|---|
tu | esventares |
ell, ella, vostè | esventà |
nosaltres | esventàrem |
vosaltres, vós | esventàreu |
ells, elles, vostès | esventaren |
Passat perifràstic
jo | vaig esventar |
---|---|
tu | vas (vares) esventar |
ell, ella, vostè | va esventar |
nosaltres | vam (vàrem) esventar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esventar |
ells, elles, vostès | van (varen) esventar |
Passat anterior
jo | haguí esventat |
---|---|
tu | hagueres esventat |
ell, ella, vostè | hagué esventat |
nosaltres | haguérem esventat |
vosaltres, vós | haguéreu esventat |
ells, elles, vostès | hagueren esventat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esventat |
---|---|
tu | vas haver esventat |
ell, ella, vostè | va haver esventat |
nosaltres | vam haver esventat |
vosaltres, vós | vau haver esventat |
ells, elles, vostès | van haver esventat |
Futur
jo | esventaré |
---|---|
tu | esventaràs |
ell, ella, vostè | esventarà |
nosaltres | esventarem |
vosaltres, vós | esventareu |
ells, elles, vostès | esventaran |
Futur perfet
jo | hauré esventat |
---|---|
tu | hauràs esventat |
ell, ella, vostè | haurà esventat |
nosaltres | haurem esventat |
vosaltres, vós | haureu esventat |
ells, elles, vostès | hauran esventat |
Condicional
jo | esventaria |
---|---|
tu | esventaries |
ell, ella, vostè | esventaria |
nosaltres | esventaríem |
vosaltres, vós | esventaríeu |
ells, elles, vostès | esventarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esventat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esventat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esventat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esventat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esventat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esventat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esventar
Mode subjuntiu
Present
jo | esventi, esvente (val.) |
---|---|
tu | esventis, esventes (val.) |
ell, ella, vostè | esventi, esvente (val.) |
nosaltres | esventem |
vosaltres, vós | esventeu |
ells, elles, vostès | esventin, esventen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esventat |
---|---|
tu | hagis (hages) esventat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esventat |
nosaltres | hàgim (hàgem) esventat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esventat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esventat |
Imperfet
jo | esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.) |
---|---|
tu | esventessis, esventares (val.), esventassis (bal.), esventesses, esventasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.) |
nosaltres | esventéssim, esventàrem (val.), esventàssim (bal.), esventéssem, esventàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | esventéssiu, esventàreu (val.), esventàssiu (bal.), esventésseu, esventàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | esventessin, esventaren (val.), esventassin (bal.), esventessen, esventassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esventat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esventat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esventat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esventat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esventat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esventat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esventar
Mode imperatiu
Present
tu | esventa |
---|---|
ell, ella, vostè | esventi, esvente (val.) |
nosaltres | esventem |
vosaltres, vós | esventeu, esventau (bal.) |
ells, elles, vostès | esventin, esventen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esventar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esventar |
---|---|
Infinitiu compost | haver esventat |
Gerundi | esventant |
Gerundi compost | havent esventat |
Participi | esventat, esventada, esventats, esventades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esventar
- Escampar una cosa al vent: desventar
- Donar a conèixer a un gran nombre de persones un fet o una notícia: esbombar
- Esventar-se Sofrir l'acció del vent: Assecar-se o ressecar-se una cosa a causa de l'aire
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.