fulminar
Mode indicatiu
Present
jo | fulmino (cent.), fulmine (val.), fulmín (bal.) |
---|---|
tu | fulmines |
ell, ella, vostè | fulmina |
nosaltres | fulminem, fulminam (bal.) |
vosaltres, vós | fulmineu, fulminau (bal.) |
ells, elles, vostès | fulminen |
Perfet
jo | he fulminat |
---|---|
tu | has fulminat |
ell, ella, vostè | ha fulminat |
nosaltres | hem fulminat |
vosaltres, vós | heu fulminat |
ells, elles, vostès | han fulminat |
Imperfet
jo | fulminava |
---|---|
tu | fulminaves |
ell, ella, vostè | fulminava |
nosaltres | fulminàvem |
vosaltres, vós | fulminàveu |
ells, elles, vostès | fulminaven |
Plusquamperfet
jo | havia fulminat |
---|---|
tu | havies fulminat |
ell, ella, vostè | havia fulminat |
nosaltres | havíem fulminat |
vosaltres, vós | havíeu fulminat |
ells, elles, vostès | havien fulminat |
Passat simple
jo | fulminí |
---|---|
tu | fulminares |
ell, ella, vostè | fulminà |
nosaltres | fulminàrem |
vosaltres, vós | fulminàreu |
ells, elles, vostès | fulminaren |
Passat perifràstic
jo | vaig fulminar |
---|---|
tu | vas (vares) fulminar |
ell, ella, vostè | va fulminar |
nosaltres | vam (vàrem) fulminar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) fulminar |
ells, elles, vostès | van (varen) fulminar |
Passat anterior
jo | haguí fulminat |
---|---|
tu | hagueres fulminat |
ell, ella, vostè | hagué fulminat |
nosaltres | haguérem fulminat |
vosaltres, vós | haguéreu fulminat |
ells, elles, vostès | hagueren fulminat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver fulminat |
---|---|
tu | vas haver fulminat |
ell, ella, vostè | va haver fulminat |
nosaltres | vam haver fulminat |
vosaltres, vós | vau haver fulminat |
ells, elles, vostès | van haver fulminat |
Futur
jo | fulminaré |
---|---|
tu | fulminaràs |
ell, ella, vostè | fulminarà |
nosaltres | fulminarem |
vosaltres, vós | fulminareu |
ells, elles, vostès | fulminaran |
Futur perfet
jo | hauré fulminat |
---|---|
tu | hauràs fulminat |
ell, ella, vostè | haurà fulminat |
nosaltres | haurem fulminat |
vosaltres, vós | haureu fulminat |
ells, elles, vostès | hauran fulminat |
Condicional
jo | fulminaria |
---|---|
tu | fulminaries |
ell, ella, vostè | fulminaria |
nosaltres | fulminaríem |
vosaltres, vós | fulminaríeu |
ells, elles, vostès | fulminarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) fulminat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) fulminat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) fulminat |
nosaltres | hauríem (haguérem) fulminat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) fulminat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) fulminat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
fulminar
Mode subjuntiu
Present
jo | fulmini, fulmine (val.) |
---|---|
tu | fulminis, fulmines (val.) |
ell, ella, vostè | fulmini, fulmine (val.) |
nosaltres | fulminem |
vosaltres, vós | fulmineu |
ells, elles, vostès | fulminin, fulminen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) fulminat |
---|---|
tu | hagis (hages) fulminat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) fulminat |
nosaltres | hàgim (hàgem) fulminat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) fulminat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) fulminat |
Imperfet
jo | fulminés, fulminara (val.), fulminàs (val., bal.) |
---|---|
tu | fulminessis, fulminares (val.), fulminassis (bal.), fulminesses, fulminasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | fulminés, fulminara (val.), fulminàs (val., bal.) |
nosaltres | fulminéssim, fulminàrem (val.), fulminàssim (bal.), fulminéssem, fulminàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | fulminéssiu, fulminàreu (val.), fulminàssiu (bal.), fulminésseu, fulminàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | fulminessin, fulminaren (val.), fulminassin (bal.), fulminessen, fulminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) fulminat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) fulminat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) fulminat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) fulminat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) fulminat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) fulminat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
fulminar
Mode imperatiu
Present
tu | fulmina |
---|---|
ell, ella, vostè | fulmini, fulmine (val.) |
nosaltres | fulminem |
vosaltres, vós | fulmineu, fulminau (bal.) |
ells, elles, vostès | fulminin, fulminen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
fulminar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | fulminar |
---|---|
Infinitiu compost | haver fulminat |
Gerundi | fulminant |
Gerundi compost | havent fulminat |
Participi | fulminat, fulminada, fulminats, fulminades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
fulminar
- Un llamp o més, descarregar sobre una cosa o un lloc.
- Descarregar llamps o atacar amb llamps (un déu, una tempesta, ...)
- Un material explosiu, esclatar.
- Condemnar, en especial quan es fa en nom de Déu.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.