Conjugació en català del verb «impetrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

impetrar

Mode indicatiu

Present
jo impetro (cent.), impetre (val.), impetr (bal.)
tu impetres
ell, ella, vostè impetra
nosaltres impetrem, impetram (bal.)
vosaltres, vós impetreu, impetrau (bal.)
ells, elles, vostès impetren
Perfet
jo he impetrat
tu has impetrat
ell, ella, vostè ha impetrat
nosaltres hem impetrat
vosaltres, vós heu impetrat
ells, elles, vostès han impetrat
Imperfet
jo impetrava
tu impetraves
ell, ella, vostè impetrava
nosaltres impetràvem
vosaltres, vós impetràveu
ells, elles, vostès impetraven
Plusquamperfet
jo havia impetrat
tu havies impetrat
ell, ella, vostè havia impetrat
nosaltres havíem impetrat
vosaltres, vós havíeu impetrat
ells, elles, vostès havien impetrat
Passat simple
jo impetrí
tu impetrares
ell, ella, vostè impetrà
nosaltres impetràrem
vosaltres, vós impetràreu
ells, elles, vostès impetraren
Passat perifràstic
jo vaig impetrar
tu vas (vares) impetrar
ell, ella, vostè va impetrar
nosaltres vam (vàrem) impetrar
vosaltres, vós vau (vàreu) impetrar
ells, elles, vostès van (varen) impetrar
Passat anterior
jo haguí impetrat
tu hagueres impetrat
ell, ella, vostè hagué impetrat
nosaltres haguérem impetrat
vosaltres, vós haguéreu impetrat
ells, elles, vostès hagueren impetrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver impetrat
tu vas haver impetrat
ell, ella, vostè va haver impetrat
nosaltres vam haver impetrat
vosaltres, vós vau haver impetrat
ells, elles, vostès van haver impetrat
Futur
jo impetraré
tu impetraràs
ell, ella, vostè impetrarà
nosaltres impetrarem
vosaltres, vós impetrareu
ells, elles, vostès impetraran
Futur perfet
jo hauré impetrat
tu hauràs impetrat
ell, ella, vostè haurà impetrat
nosaltres haurem impetrat
vosaltres, vós haureu impetrat
ells, elles, vostès hauran impetrat
Condicional
jo impetraria
tu impetraries
ell, ella, vostè impetraria
nosaltres impetraríem
vosaltres, vós impetraríeu
ells, elles, vostès impetrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) impetrat
tu hauries (hagueres) impetrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) impetrat
nosaltres hauríem (haguérem) impetrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) impetrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) impetrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impetrar

Mode subjuntiu

Present
jo impetri, impetre (val.)
tu impetris, impetres (val.)
ell, ella, vostè impetri, impetre (val.)
nosaltres impetrem
vosaltres, vós impetreu
ells, elles, vostès impetrin, impetren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) impetrat
tu hagis (hages) impetrat
ell, ella, vostè hagi (haja) impetrat
nosaltres hàgim (hàgem) impetrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) impetrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) impetrat
Imperfet
jo impetrés, impetrara (val.), impetràs (val., bal.)
tu impetressis, impetrares (val.), impetrassis (bal.), impetresses, impetrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè impetrés, impetrara (val.), impetràs (val., bal.)
nosaltres impetréssim, impetràrem (val.), impetràssim (bal.), impetréssem, impetràssem (val., bal.)
vosaltres, vós impetréssiu, impetràreu (val.), impetràssiu (bal.), impetrésseu, impetràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès impetressin, impetraren (val.), impetrassin (bal.), impetressen, impetrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) impetrat
tu haguessis (hagueres) impetrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) impetrat
nosaltres haguéssim (haguérem) impetrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) impetrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) impetrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impetrar

Mode imperatiu

Present
tu impetra
ell, ella, vostè impetri, impetre (val.)
nosaltres impetrem
vosaltres, vós impetreu, impetrau (bal.)
ells, elles, vostès impetrin, impetren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impetrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu impetrar
Infinitiu compost haver impetrat
Gerundi impetrant
Gerundi compost havent impetrat
Participi impetrat, impetrada, impetrats, impetrades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impetrar

  1. Obtenir alguna cosa que s'havia demanat amb molts precs.
  2. Demanar alguna cosa amb força precs i insistència.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.