orientar
Mode indicatiu
Present
jo | oriento (cent.), oriente (val.), orient (bal.) |
---|---|
tu | orientes |
ell, ella, vostè | orienta |
nosaltres | orientem, orientam (bal.) |
vosaltres, vós | orienteu, orientau (bal.) |
ells, elles, vostès | orienten |
Perfet
jo | he orientat |
---|---|
tu | has orientat |
ell, ella, vostè | ha orientat |
nosaltres | hem orientat |
vosaltres, vós | heu orientat |
ells, elles, vostès | han orientat |
Imperfet
jo | orientava |
---|---|
tu | orientaves |
ell, ella, vostè | orientava |
nosaltres | orientàvem |
vosaltres, vós | orientàveu |
ells, elles, vostès | orientaven |
Plusquamperfet
jo | havia orientat |
---|---|
tu | havies orientat |
ell, ella, vostè | havia orientat |
nosaltres | havíem orientat |
vosaltres, vós | havíeu orientat |
ells, elles, vostès | havien orientat |
Passat simple
jo | orientí |
---|---|
tu | orientares |
ell, ella, vostè | orientà |
nosaltres | orientàrem |
vosaltres, vós | orientàreu |
ells, elles, vostès | orientaren |
Passat perifràstic
jo | vaig orientar |
---|---|
tu | vas (vares) orientar |
ell, ella, vostè | va orientar |
nosaltres | vam (vàrem) orientar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) orientar |
ells, elles, vostès | van (varen) orientar |
Passat anterior
jo | haguí orientat |
---|---|
tu | hagueres orientat |
ell, ella, vostè | hagué orientat |
nosaltres | haguérem orientat |
vosaltres, vós | haguéreu orientat |
ells, elles, vostès | hagueren orientat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver orientat |
---|---|
tu | vas haver orientat |
ell, ella, vostè | va haver orientat |
nosaltres | vam haver orientat |
vosaltres, vós | vau haver orientat |
ells, elles, vostès | van haver orientat |
Futur
jo | orientaré |
---|---|
tu | orientaràs |
ell, ella, vostè | orientarà |
nosaltres | orientarem |
vosaltres, vós | orientareu |
ells, elles, vostès | orientaran |
Futur perfet
jo | hauré orientat |
---|---|
tu | hauràs orientat |
ell, ella, vostè | haurà orientat |
nosaltres | haurem orientat |
vosaltres, vós | haureu orientat |
ells, elles, vostès | hauran orientat |
Condicional
jo | orientaria |
---|---|
tu | orientaries |
ell, ella, vostè | orientaria |
nosaltres | orientaríem |
vosaltres, vós | orientaríeu |
ells, elles, vostès | orientarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) orientat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) orientat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) orientat |
nosaltres | hauríem (haguérem) orientat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) orientat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) orientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orientar
Mode subjuntiu
Present
jo | orienti, oriente (val.) |
---|---|
tu | orientis, orientes (val.) |
ell, ella, vostè | orienti, oriente (val.) |
nosaltres | orientem |
vosaltres, vós | orienteu |
ells, elles, vostès | orientin, orienten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) orientat |
---|---|
tu | hagis (hages) orientat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) orientat |
nosaltres | hàgim (hàgem) orientat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) orientat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) orientat |
Imperfet
jo | orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.) |
---|---|
tu | orientessis, orientares (val.), orientassis (bal.), orientesses, orientasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.) |
nosaltres | orientéssim, orientàrem (val.), orientàssim (bal.), orientéssem, orientàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | orientéssiu, orientàreu (val.), orientàssiu (bal.), orientésseu, orientàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | orientessin, orientaren (val.), orientassin (bal.), orientessen, orientassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) orientat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) orientat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) orientat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) orientat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) orientat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) orientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orientar
Mode imperatiu
Present
tu | orienta |
---|---|
ell, ella, vostè | orienti, oriente (val.) |
nosaltres | orientem |
vosaltres, vós | orienteu, orientau (bal.) |
ells, elles, vostès | orientin, orienten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orientar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | orientar |
---|---|
Infinitiu compost | haver orientat |
Gerundi | orientant |
Gerundi compost | havent orientat |
Participi | orientat, orientada, orientats, orientades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orientar
- Disposar quelcom en relació als punts cardinals.
- Determinar una posició respecte als punts cardinals.
- Ajudar algú informant-lo sobre un tema de manera que obtingui els coneixements necessaris per poder actuar convenientment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.