sargir
Mode indicatiu
Present
jo | sargeixo (cent.), sargesc (val., bal.), sargisc (val.) |
---|---|
tu | sargeixes, sargixes (val.) |
ell, ella, vostè | sargeix, sargix (val.) |
nosaltres | sargim |
vosaltres, vós | sargiu |
ells, elles, vostès | sargeixen, sargixen (val.) |
Perfet
jo | he sargit |
---|---|
tu | has sargit |
ell, ella, vostè | ha sargit |
nosaltres | hem sargit |
vosaltres, vós | heu sargit |
ells, elles, vostès | han sargit |
Imperfet
jo | sargia |
---|---|
tu | sargies |
ell, ella, vostè | sargia |
nosaltres | sargíem |
vosaltres, vós | sargíeu |
ells, elles, vostès | sargien |
Plusquamperfet
jo | havia sargit |
---|---|
tu | havies sargit |
ell, ella, vostè | havia sargit |
nosaltres | havíem sargit |
vosaltres, vós | havíeu sargit |
ells, elles, vostès | havien sargit |
Passat simple
jo | sargí |
---|---|
tu | sargires |
ell, ella, vostè | sargí |
nosaltres | sargírem |
vosaltres, vós | sargíreu |
ells, elles, vostès | sargiren |
Passat perifràstic
jo | vaig sargir |
---|---|
tu | vas (vares) sargir |
ell, ella, vostè | va sargir |
nosaltres | vam (vàrem) sargir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) sargir |
ells, elles, vostès | van (varen) sargir |
Passat anterior
jo | haguí sargit |
---|---|
tu | hagueres sargit |
ell, ella, vostè | hagué sargit |
nosaltres | haguérem sargit |
vosaltres, vós | haguéreu sargit |
ells, elles, vostès | hagueren sargit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver sargit |
---|---|
tu | vas haver sargit |
ell, ella, vostè | va haver sargit |
nosaltres | vam haver sargit |
vosaltres, vós | vau haver sargit |
ells, elles, vostès | van haver sargit |
Futur
jo | sargiré |
---|---|
tu | sargiràs |
ell, ella, vostè | sargirà |
nosaltres | sargirem |
vosaltres, vós | sargireu |
ells, elles, vostès | sargiran |
Futur perfet
jo | hauré sargit |
---|---|
tu | hauràs sargit |
ell, ella, vostè | haurà sargit |
nosaltres | haurem sargit |
vosaltres, vós | haureu sargit |
ells, elles, vostès | hauran sargit |
Condicional
jo | sargiria |
---|---|
tu | sargiries |
ell, ella, vostè | sargiria |
nosaltres | sargiríem |
vosaltres, vós | sargiríeu |
ells, elles, vostès | sargirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) sargit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) sargit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) sargit |
nosaltres | hauríem (haguérem) sargit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sargit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sargit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Mode subjuntiu
Present
jo | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
---|---|
tu | sargeixis, sargesques / sargisques (val.), sargesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
nosaltres | sargim, sargiguem (bal.) |
vosaltres, vós | sargiu, sargigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | sargeixin, sargesquen / sargisquen (val.), sargesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) sargit |
---|---|
tu | hagis (hages) sargit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) sargit |
nosaltres | hàgim (hàgem) sargit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) sargit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) sargit |
Imperfet
jo | sargís, sargira (val.) |
---|---|
tu | sargissis, sargires (val.), sargisses |
ell, ella, vostè | sargís, sargira (val.) |
nosaltres | sargíssim, sargírem (val.), sargíssem |
vosaltres, vós | sargíssiu, sargíreu (val.), sargísseu |
ells, elles, vostès | sargissin, sargiren (val.), sargissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) sargit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) sargit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) sargit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) sargit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) sargit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) sargit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Mode imperatiu
Present
tu | sargeix, sargix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
nosaltres | sargim, sargiguem (bal.) |
vosaltres, vós | sargiu |
ells, elles, vostès | sargeixin, sargesquen / sargisquen (val.), sargesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | sargir |
---|---|
Infinitiu compost | haver sargit |
Gerundi | sargint |
Gerundi compost | havent sargit |
Participi | sargit, sargida, sargits, sargides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
- Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.